Visita del Padre Daniel Muñoz de Mexicali

Durant el mes de desembre vam tenir l’honor de rebre la visita del Padre Daniel Muñoz de Mexicali. El van acompanyar el Sergi Noguera, que coordina les fundacions de l’EPC (Escola Pia Catalunya), i l’Àngels Doñate, que coordina l´agermanament amb Mexicali.

Com sabeu, la nostra escola està agermanada amb les Escuelitas de Mexicali i hi col·laborem amb diferents iniciatives, també amb els diners recollits durant el Dia de la Família.

Mexicali és una zona especialment conflictiva degut a què rep molta població de la resta del país i d´altres països que, per poder millorar la seva vida, no veu altra sortida que creuar als Estats Units. Com això resulta més difícil del que sembla, una zona de pas s’acaba convertint en una zona de vida; però sense estructures, sense arrelament dels que hi viuen i renunciant als somnis. A més, el nivell de corrupció, addiccions i maltractaments és alt.

El somni de bona part de la gent que hi viu és creuar la frontera per millorar la qualitat de vida. La proposta de les Escuelitas és millorar la qualitat de vida allà mateix i en el moment present. I això ho fan encoratjant les persones a sentir-se vàlides i capaces de millorar en coneixements i destreses personals, i també a sentir-se membres d´una comunitat.

El Padre Daniel explicava el projecte amb amor, esperança i positivitat. Cadascú aporta un bocí d’ell mateix, amb les seves capacitats i limitacions, als altres membres de la comunitat, i així van creixent plegats. Posava l´exemple d’una dona de 45 anys que no sortia de casa; va ser tot un repte aconseguir que creués el carrer; quan ho va fer, tots ho van celebrar. Ens va explicar que a vegades el que més costa és trobar alguna cosa que els faci il·lusió, no es creuen mereixedors de coses senzilles.

També ens va explicar la seva experiència de vida; ell va aconseguir creuar a Califòrnia amb molt patiment i després de diferents intents. Assolit el seu objectiu, un dia va topar amb un centre d’escolapis i va descobrir la seva vocació. Però l’ordre el va enviar de tornada a Mèxic. D’entrada, aquest pas podria semblar un retrocés, però pel contrari, afirma que gràcies a aquesta experiència ha crescut personalment i està molt content amb la feina que està duent a terme. El Padre Daniel transmet la satisfacció d´una persona que està segura que el que està fent és la seva missió a la vida.

Gràcies, Padre Daniel, per ajudar-nos a veure una part de la humanitat que sovint ens sembla aliena però de la que també formem part.

Inma Rodríguez Ferrer