En aquesta setmana de Tots Sants treballem la Vida i la Mort amb els alumnes.

Aquesta setmana de Tots Sants celebrem la vida i testimoni de totes aquelles persones que ens han deixat. A les tutories comptem amb una activitat destinada a reflexionar sobre el sentit de la vida i la mort amb els alumnes.

Enguany hem volgut afegir una acció que ens ajudi a tenir presents i agrair les vides de les persones estimades que ja no són amb nosaltres. Trobareu instal·lat al vestíbul principal de l’Escola “L’ARBRE DELS RECORDS”

Recordar és tornar a passar pel cor!

Aquest curs hem construït entre tots un arbre dels records. Aquest símbol vol fer més presents a la nostra escola totes les persones estimades que durant aquests mesos ens han deixat.

L’arbre representa un cicle, amb experiències diferents en cada moment: néixer, créixer, donar fruits… I les llavors d’aquests fruits permetran seguir el cicle.

Segur que les persones que aquests dies recordarem a través de les fulles d’aquest arbre han donat fruits que estan presents en tots nosaltres.

Ens ha inspirat aquest bonic text d’un conte:

“… Al matí arribà el vent que separà Freddy (la fulla) de la seva branca. No li va fer mal. Sentí que surava amb suavitat, amb delicadesa, cap avall, serenament. Quan va caure, veié l’arbre sencer per primera vegada.

 Que fort i ferm que era!

 Viuria molt de temps, n’estava segur, i el fet de saber que havia format part d’aquesta vida l’omplí d’orgull.”

 

                                          Leo Buscaglia, La tardor de Freddy, la fulla. Una història de vida.

PER SABER-NE MÉS:

TOTS SANTS (1 de novembre)

La festa de Tots Sants se celebra durant dos dies. El primer dia celebrem tots els sants i santes de tots els temps. El segon dia és per celebrar els sants “més casolans”, els més propers que, segurament, han viscut a casa.

Ha de ser un motiu de joia i estímul per als que encara ens queda un camí a fer. La que avui celebrem és una festa alegre i esperançadora. Recordem tots els sants i santes que han complert les benaurances –vuit paraules increïbles, però que ells van creure – i que ara són veritablement feliços.

Avui és una festa d’esperança, els homes i dones han donat fruits esplèndids. El camí que han seguit aquests homes i dones també ha de ser el nostre. Seguir a Jesús i trobar-nos tots en la plenitud de Crist: la seva Pasqua s’ha comunicat a tots els sants. La història ha vist el rostre de Crist repetit en molts homes, dones, nois i noies. Alegrem-nos, germans, i lloem Déu.

SENTIT DE LA DIADA DE DIFUNTS (2 de novembre)

La majoria dels pobles han honrat sempre els seus difunts. És una de les tradicions o costums que avui encara perdura. A la nostra ciutat, com en moltes d’altres, la gent, creient o no, va al cementiri per recordar els parents i amics que van morir. El poble de Déu també recorda els difunts amb una festa de celebració que és una professió de fe en la resurrecció de Jesús i de tots els qui creuen en Ell.

A l’Escola pensem que la tasca última i decisiva del fet educatiu és ajudar els nostres alumnes a descobrir el sentit de viure, la raó de ser de la seva existència; i el sentit no es dona, però tampoc no s’inventa: es descobreix. Quan la vida perd sentit, sorgeix el buit, la desorientació… ja no hi ha compromís, no val la pena lliurar-se a cap projecte, no hi ha expectativa, només hi ha buit.

Hi ha una munió d’ideals que poden donar sentit a la nostra vida:

  • L’altruisme: dedicar-nos als altres, servir-los, fer del món un lloc millor del que vàrem trobar.
  • La consagració a una causa: lliurar-nos a un ideal polític, social, religiós, etc.
  • La creativitat i la fantasia: enfonsar-nos en l’art, la música, la poesia, la novel·la, etc.

El sentit de la vida canvia, segons el que la persona pensa de la mort, ja sigui perquè la considera com una fi definitiva, ja sigui perquè admet algun tipus d’immortalitat. Els cristians creiem que en i per Jesucrist la nostra vida es deslliura de l’absurd de la mort, i no deixa que aquesta sigui la darrera paraula.

Si Jesús no hagués ressuscitat, què seria de nosaltres creients? Pau no exagera quan ens diu (1Cor 15, 14-20) que seríem “els més desgraciats de tots els homes. Creuríem en va, esperaríem per no res, ens alimentaríem de somnis”. Crist ofereix al creient un alliberament nou de la mort, car més enllà d’aquesta hi ha la possibilitat d’una vida, l’única digna d’aquest nom, perquè la seva condició és l’eternitat.

Equip de Pastoral